diumenge, 28 de desembre de 2014

Temps de flocs de neu

Durant l'hivern, molts dels afeccionats de la méteo estem desitjosos de veure altres fenòmens que a certes cotes o altituds es produeixen en comptades ocasions. Ens estem referint a la neu, que segons l’enciclopèdia catalana és un tipus de meteor format per petits cristalls de gel provinents de la congelació de l’aigua dels núvols i que cauen sobre la terra formant volves o borrallons, o també coneguts com a flocs de neu, que us en parlem amb més detall a continuació.

En funció de la temperatura de la atmosfera en altura i de la temperatura de l’indret on ens trobem, la precipitació resultant es trobarà en estat líquid o sòlid. Tal com podem veure a la imatge, quan la temperatura T és positiva tindrem pluja i, quan és negativa, és a dir, quan el nivell de congelació es troba arran de terra, la pluja es converteix en neu, la precipitació sòlida més comuna, sobretot a l’hivern. En situacions en les quals hi ha aire fred més pròxim a la superfície, la pluja formada a la capa d’aire més càlida es transforma en aiguaneu quan travessa aquesta capa d’aire o, també pot donar-se el cas que després d’un període fred, quan arriba una massa d’aire més càlida que s’intercala entre l’aire fred en altura i en superfície, la pluja formada en la zona més templada a l’arribar a la zona d’aire fred es congela i dóna lloc a la formació de grànuls de gel d’un tamany més petits que la calamarsa. I en el cas que tinguem molt d’aire fred en superfície, la precipitació formada inicialment en forma de neu passa a ser pluja en travessar la capa càlida i, a prop de la superfície, tot i trobar-nos a temperatures negatives l’aigua líquida es troba en subfusió, que en contacte amb el terra o amb una superfície extremadament freda es congela immediatament formant una capa de glaç.

divendres, 7 de novembre de 2014

Versión en castellano de la Revista: "El Racó de la méteo"

Hace un mes y pico (el 2 de octubre) salió publicada la quinta edición de la revista (versión en catalán), que desde sus inicios se publica de manera trimestral y en la cual gracias a los ideólogos del proyecto y a los colaboradores que participan de manera desinteresada, hacen posible que siga adelante este proyecto.

Ayer día 6 de noviembre salió por primera vez, en el año y pico de vida que lleva la revista, publicada la versión en castellano. De esta manera, seguramente llegará a más lectores de distintos puntos de la Península así como también a otros países de habla hispana.  

Al final de este post encontraréis la edición en castellano por si os apetece leerla. En esta edición he participado en la redacción de dos artículos:

-En la página 19, podéis leer el que hace referencia a los toques de campanas utilizados para ahuyentar tormentas;

-Y en la página 22, el que hace referencia al famosísimo fraile de cartón (que sigue comercializándose) que ya lleva 120 años prediciendo el tiempo.

Si os la queréis descargar en pdf, ya sea para guardarla virtualmente o para imprimirla, entrad en el siguiente enlace: [+]

dimarts, 4 de novembre de 2014

El frare del Temps

Publicat al número 5, Revista: "El Racó de la Méteo" (Pàg. 24)


En el mercat actual els afeccionats a la meteorologia podem trobar diferents tipus d’instrumental que ens serveixen per mesurar i registrar de forma periòdica diverses variables meteorològiques. També n’existeixen altres tipus d’enginys meteorològics, que al llarg del temps han esdevingut populars, no només pel fet que han estat utilitzats com a objectes per decorar la llar sinó que també pel fet que han esdevingut un bon complement per pronosticar canvis de temps amb força fiabilitat.

“Quin temps farà demà? El frare t'ho ben dirà. La vareta amb atenció cada dia observaràs. Si cap amunt s'enlaira, temps sec et trobaràs. Si cap avall assenyala, pluja segura tindràs. I mira-li bé la caputxa si en sortir no et vols mullar”.


dilluns, 3 de novembre de 2014

Toc de Temps

Publicat al número 5, Revista: "El Racó de la Méteo" (Pàg. 21)

Antigament, quan encara no existia la tecnologia actual, el campaner era la persona encarregada de comunicar a la població diferents esdeveniments de caràcter religiós o de caràcter civil. Un dels tocs de campana més emprat era el que es coneix com a toc de temps, encara que també rebia altres noms com toc de tro, toc de núvol o toc de tempesta.


Des de l’època medieval fins ben bé a mitjans del segle passat, el so de les campanes marcava el dia a dia dels vilatans i ciutadans d’arreu del territori espanyol. Era un instrument primordial per transmetre avisos mitjançant estructures rítmiques basades en diferents tècniques (repicar, voltejar i seure la campana). Les generacions d’avui dia no ens fem massa la idea pel fet d’estar informats en tot moment pel mitjans de comunicació actuals i tenir a l’abast diferents tipus de tecnologies que ens permeten fer seguiment meteorològic i organismes meteorològics que emeten alertes en cas d’intensitat de pluja, ventades, fenòmens de caràcter sever, rissagues, etc.

Si aneu a fer un vol pel municipi de Calella, ubicat a la comarca del Maresme, i aneu cap al Centre d’Interpretació ubicat al mateix far (veure imatge A), entre els diferents panells informatius veureu que n’hi ha un dedicat als diferents tocs de campanes (veure imatge B): n’hi ha un total de vuit (el que se’n fa referència en aquest article està encerclat en vermell) i tirant de la corda corresponent es pot tenir una idea de com sonaven cadascun d’aquests tocs, que amb el pas del temps han quedat pràcticament oblidats.


divendres, 31 d’octubre de 2014

VISITA AL DIPÒSIT D'AIGÜES PLUVIALS DEL PARC DE JOAN MIRÓ (25-10-14)

Enguany s'ha celebrat la cinquena edició del 48h Open House, el festival d'arquitectura de Barcelona, en el qual durant tot un cap de setmana al mes d'octubre hi ha la possibilitat de visitar diferents espais i edificis emblemàtics de la ciutat de Barcelona que obren les portes a la ciutadania. Des de la primera edició cada vegada més s'ha anat incrementant la participació i, per exemple aquest any s'ha batut el rècord d'assistència: 49.760 persones!


Aquí teniu un vídeo a mode de presentació d'aquesta 5ª edició:



dilluns, 13 d’octubre de 2014

El Racó de la Méteo: El Racó de la Méteo número 5, Tardor 2014

Fa uns dies (el dia 2 d'octubre) va sortir publicat el cinquè número de la revista "El Racó de la Méteo", que ara tot just ja fa més d'un any que va engegar aquest projecte, ideat pel Marc Rusiñol i un grup de persones (alguns d'ells geògrafs) d'aficionats a la méteo. Esperem que durant molt de temps tots els que col·laborem puguem aportar el nostre granet de sorra en forma d'articles referents a temes meteorològics o d'algun tema relacionat i, fotografies de tota mena, que mostren la gran variabilitat de fenomens que conformen aquesta ciència que s'encarrega de l'estudi dels meteors i de l'estat del temps al nostre planeta Terra.

FELICITATS I ENHORABONA PEL PROJECTE!!!

En aquesta última edició, he tingut novament l'oportunitat de fer un parell d'articles sobre temes més aviat de caire popular, un d'ells ja força oblidat i que actualment només perviu en alguns pobles de l'estat espanyol. 

Podeu llegir els articles a les següents pàgines:

- a la pàgina 21, trobareu l'article referent al 'Toc de Temps', un toc de campana que era emprat per combatre als mals associats a les tempestes i evitar que la pedra malmetés de manera important tota la collita;

- I a la pàgina 24, trobareu l'article referent al 'Frare del Temps', enginy meteorològic molt popular que enguany compleix 120 anys des de que el calellenc Agàpit Borràs Pedemonte el va inventar.

Doncs bé, a continuació podeu fer una ullada a la revista i ja que esteu també llegir-la, que de ben segur us semblaran molt interessants tots els continguts que en formen part.


dissabte, 4 d’octubre de 2014

Meteotrobada al Bastiments (27/09/14)

I després de molt de temps planificant aquesta excursió va arribar el dia assenyalat que molts de nosaltres portàvem esperant amb il·lusió i, amb ganes de gaudir d'una bona jornada de muntanya i, a més a més gaudir de la companyia d'altres apassionats per la méteo i/o la natura. 

El dia que vam escollir era perfecte per realitzar l'excursió: dia assolellat, temperatures suaus, cel serè, no gaire vent en general, bona visibilitat per contemplar el paisatge... En definitiva, aquell dia planificat ja des de feia un cert temps, va ser el més idoni per intentar complir el nostre objectiu: l'ascensió al BASTIMENTS!


Font: http://www.ulldeter.net/cat/activitats.html

dissabte, 13 de setembre de 2014

Tempesta espectacular 13 de Setembre 2008

Algú se'n recorda de la tempesta que va creuar el Maresme el dissabte dia 13 de setembre 
de 2008? La veritat és que va ser espectacular (llamps, llampecs, formacions tornàdiques). 
Jo aquell dia em trobava a Sant Andreu de Llavaneres i vaig disfrutar molt del pas d'aquesta
tempesta. Però malauradament d'aquella tempesta no n'he tornat a viure cap més com 
aquella.

Dues imatges de radar extretes del Blog del Temps del Diego Lázaro: [+























La foto que us penjo me la va treure el Dani Ramírez per TV3. Aquell dia ell es trobava
perseguint la tempesta des de Sant Vicenç de Montalt fins a Arenys de Munt i, des de
la cara est del Montalt va contemplar aquell meravellós espectacle. Segons el que va dir
el Dani, a la foto es veuen quatre formacions tornàdiques. Bé una es veu força bé, les 
altres costen més de veure.

Tempesta13desetembre2008.jpg

I per acabar penjo també dues imatges de la situació sinòptica d'aquell dia:

Rrea00120080913.gif

Rrea00220080913.gif

diumenge, 17 d’agost de 2014

La superlluna del 10 d'agost de 2014



El passat dia 10 d'agost es va poder veure la segona superlluna d'enguany (la primera d'aquest estiu es va poder fotografiar el passat 12 de juliol. Podeu veure fotos a continuació clicant a sobre: [+] i [++]), que a diferència de la primera es trobava a uns 356.896 Km de distància del centre de la Terra, és a dir, uns 50.000 Km més propera respecte quan es troba en el seu punt més allunyat, l'apogeu. I properament, el 9 de setembre es podrà veure la tercera superlluna d'aquesta sèrie. Per poder veure una superlluna comparable a la d'aquest any, haurem d'esperar fins el 10 de febrer de l'any 2028.


La veritat és que aquest terme fins ara no m'era gaire familiar. Però molts de vosaltres es deveu preguntar d'on surt la paraula de superlluna? Aquest terme, segons sembla va ser inventat per l'astròleg Richard Nolle ja fa més de trenta anys. Per tant, no és un terme de caire astronòmic i la manera correcta d'anomenar aquest fenomen més aviat seria la de Lluna de perigeu. Però de manera popular se l'anomena d'aquesta manera.

Amb el següent esquema es pot comprendre millor aquest fenomen: la Lluna descriu un moviment de traslació al voltant de la Terra que  no és circular sinó el·líptic. Això fa que la distància Terra-Lluna no sigui sempre la mateixa. Quan es troba en el seu punt més proper a la Terra s'anomena perigeu i quan es troba en el seu punt més allunyat s'anomena apogeu. I com recordar què és perigeu i què apogeu? Una regla mnemotècnica per recordar-ho és la següent: apogeu comença amb la lletra 'a' i és quan la lluna es troba més allunyada, és a dir, només cal relacionar-ho amb la paraula allunyat que també comença amb la lletra 'a'.

A continuació podeu veure l'esquema corresponent i a sota d'ell una foto on es comparen la Lluna plena de perigeu (superlluna) i la Lluna plena d'apogeu (microlluna). Podeu veure en el següent enllaç del diari ARA la comparació d'aquests dos fenomens que han tingut lloc enguany: [+]. I fer una lectura d'aquest post escrit per Miquel Serra Ricart del Instituto d'astrofísica de Canarias també pot ser del vostre interès: [+].  


Font: NASA Science

dilluns, 11 d’agost de 2014

Predicció del temps a l'època victoriana

Publicat al número 4, Revista: "El Racó de la Méteo"

Avui dia amb l’ajut de supercomputadors capaços de resoldre complicades equacions matemàtiques és possible disposar de models numèrics de predicció meteorològica (d’escala regional i global) que, juntament amb l’existència de satèl·lits meteorològics i l’observació realitzada tant a nivell de superfície (estacions meteorològiques) com a diferents altituds (globus sonda), constitueixen eines molt útils per tal de pronosticar el temps a curt termini amb força fiabilitat. Però antigament l’ésser humà feia ús d’altres mètodes o instruments per tal de pronosticar els canvis de temps, això si els pronòstics no abraçaven tants dies com ara.

L’època victoriana (1837-1901) va suposar pel Regne Unit un període de màxim esplendor, que es va caracteritzar per la seva prosperitat econòmica, gràcies a l’extensió del seu imperi colonial i la revolució industrial que es va produir, per l’auge de la classe mitjana i pel prestigi cultural. Durant aquesta era molts dels invents que es van produir encara alguns d’ells perduren avui dia. A mode de resum es pot destacar per exemple en l’àmbit mèdic, l’esprai antisèptic, la xeringa hipodèrmica, l’estetoscopi o l’endoscopi; per a la llar, l’aspiradora, la planxa o l’obrellaunes, i altres invents com el telègraf elèctric, les bicicletes, el telèfon, la màquina d’escriure, el ferrocarril, la càmera de fotos, etc. En l’àmbit de la meteorologia en van sorgir un parell d’instruments força curiosos, els quals la seva utilitat era per pronosticar el temps i indicar quan s’aproximava una tempesta.

El primer d’ells va ser desenvolupat pel metge anglès George Merryweather, una persona molt enginyosa que exercia d’inventor en el seu temps lliure. L’any 1850 va inventar un invent molt curiós i molt apropiat per aquella època, a causa de la seva majestuositat, que es coneixia amb el nom de “pronosticador de tempestes” o “indicador de tempestades” en castellà i en anglès “Tempest Prognosticator”. El Dr. Merryweather atenia als seus pacients en les costes de Yorkshire del Nord i, com era habitual en aquella època solia receptar als seus pacients l’ús de sangoneres per tal de practicar sagnies, ja que es creia que eren útils per tractar tot tipus de malalties: des de mals de cap fins a alguns tumors. Ell que era una persona molt observadora, havia vist que quan s’aproximava una tempesta aquests anèl·lids es mostraven inquiets. Arran d’aquesta observació va decidir dissenyar un dispositiu, inspirat en l’arquitectura dels temples hindús, que fos útil per informar als mariners que s’embarcaven a la mar. 


dissabte, 9 d’agost de 2014

II Marxa popular nocturna a Sant Andreu de Llavaneres

Fa un mes i escaig (el divendres 4 de juliol) vaig participar, juntament amb l'amic Marc Rusiñol, l'home del temps del Diari Maresme, a la II Marxa nocturna de Sant Andreu de Llavaneres [+], organitzada per la Secció Esportiva del Casal de Llavaneres juntament amb el suport de l'Ajuntament. 

L'any passat per ser el primer cop que s'organitzava força gent s'hi va apuntar: un total de 250 persones! I no només gent de Llavaneres, sinó d'altres indrets com Caldes d'Estrac, Arenys de Munt, Vilassar de Mar i Barcelona. I pel que fa al traçat va ser una mica diferent. Podeu consultar la crònica d'aquell dia aquí: [+] I el recorregut: [+].

Enguany, en comptes de dirigir-se cap al Passeig Marítim i a la platja, la ruta estava planificada per fer-la en direcció cap a la zona de la hípica, tot caminant a través de camins i corriols. 


dijous, 24 de juliol de 2014

Llamps globulars

Publicat al número 4, Revista: "El Racó de la Méteo"

Tots estem acostumats, ja des de ben petits, a presenciar llamps o llampecs i, depenent del nostre grau d’afecció envers a la meteorologia fins i tot a fotografiar-los o a captar-los en format vídeo. A banda d’aquests fenòmens elèctrics tan habituals, existeixen d’altres molt curiosos, com els llamps globulars, que tot i que hi ha força relats de testimonis que diuen haver-los vist amb els seus propis ulls encara a dia d’avui en disposem d’un nombre baix de fotografies i estudis que puguin donar una explicació unànime i definitiva a aquest fenomen tan rar de veure.
Llamp captat el 13/09/08 a Sant Andreu de Llavaneres
Quan pensem en aquest curiós fenomen  (denominat en castellà “rayo globular” o “centella” i en anglès “ball lightning”) segurament a molts de vosaltres potser us ve al cap un passatge de Tintín, concretament un que es troba a “Les 7 boles de Cristall”, en el qual en una nit de tempesta una bola lluminosa esfèrica entra a través de la xemeneia per la llar de foc i, un cop dins de la cambra causa una mica d’enrenou fent desaparèixer la mòmia de Rascar Capac amb una explosió final. A part d’aquest testimoni gràfic inclòs per Hergè en aquesta aventura de Tintin, hi ha diferents gravats de l’època que també recullen aquest fenomen: el primer cas documentat de la història correspon a la gran tempesta que va afectar a la localitat anglesa Widecombe-in-the-Moor, el 21 d’octubre de l’any 1638; el 6 d’agost de l’any 1753, el físic alemany Georg Wilhem mentre es trobava realitzant un experiment, una esfera lluminosa, probablement un llamp globular, va recórrer la barra de ferro i el va colpejar al cap, provocant la seva mort de manera instantània; també es troba representat en un gravat del segle XIX (publicat a “L’Atmosphere”per Camille Flammarion l’any 1873), on es pot veure com aquesta bola acaba irrompent en una granja; i per últim en un altre gravat del segle XIX, es pot veure com una esfera lluminosa entra a través de la finestra.    


divendres, 4 de juliol de 2014

Caminada nocturna a Sant Fost de Campsentelles (28/06/14)

Després d'unes quantes meteotrobades diürnes, aquest cop va ser en horari nocturn. Bé, vam començar quan encara hi havia claror, però la tornada va ser completament ja quan era negre nit, no apte pels qui tenen pànic a la foscor. I a més, de tant en tant algun soroll "misteriós" (provocat o no XD) se sentia, tot fent que en algunes estones del recorregut de tornada anéssim més a poc a poc i de forma més cautelosa.  

I aquí podeu veure el recorregut proposat per l'Abel, més conegut com a "Kinderman". L'objectiu d'aquesta caminada, a banda de passar-s'ho bé i gaudir de la natura, era arribar fins a l'ermita de Sant Cebrià de Cabanyes. 

- Distància recorreguda: uns 14.5 Km

- Temps emprat: aproximadament entre 3-4 h (comptant parades)  




dimecres, 25 de juny de 2014

El Racó de la Méteo: El Racó de la Méteo número 4, ESTIU 2014

Ja ha sortit del forn la 4a edició de la revista "El Racó de la Méteo". Ara ja tenim una mica més d'entreteniment mentre esperem que arribin les tempestes i altres fenomens meteorològics. Molt bona feina companys!!! 

En aquesta edició de la revista, a part de participar en el concurs fotogràfic, he col·laborat fent un parell d'articles:

- a la pàgina 18, on podeu trobar un article molt interessant sobre els llamps globulars
- I la pàgina 24, un article sobre un parell d'invents meteorològics emprats al segle XIX per pronosticar el temps i tempestes.

http://issuu.com/meteosearch/docs/elracodelameteonumero4juny14?e=0/8393716

Recordeu que si voleu llegir els altres números publicats podeu entrar a la web http://elracodelameteo.meteosearch.es/


http://issuu.com/meteosearch/docs/elracodelameteonumero4juny14?e=0/8393716

Recordeu que si voleu llegir els altres números publicats podeu entrar a la web http://elracodelameteo.meteosearch.es/




dissabte, 7 de juny de 2014

II Marxa dels Monestirs (2014): Pedralbes-Sant Cugat

El diumenge 25 de maig, vaig participar amb l'amic Carles Garcia (més conegut com Trueno) a la II Marxa dels Monestirs organitzada per el C.E. Els Blaus. Per endavant teniem bastants quilòmetres a fer, però la il·lusió i la motivació d'arribar fins al final poden amb tot! 

A continuació podeu veure el recorregut de la Marxa, que té alguns trams on et posa a prova la teva forma física però és molt agraït de fer. I pels que us veu quedar amb les ganes de participar o no veu poder participar, a més a més del track oficial penjat al Wikiloc, els Blaus també han penjat a la seva web el RoadBook on està descrit tot l'itinerari, i que formava part del contingut de la bossa que se'ns donava a cada participant inscrit a la Marxa a la sortida.



Primer tram:
Monestir de Pedralbles – Parc de l’Oreneta – Carretera de les Aigües – Coll de l’Espinagosa  Plaça de les Basses d’en Barral (Vallvidrera)  Font de l'Espinagosa – Pantà de Vallvidrera – Plaça de la mina de Grott  Zona de Santa Maria de Vallvidrera. (25 min per esmorzar)
Segon tram:
Torrent de la Budellera – Revolt de les Monges – Coll de la Vinyassa  Carretera de la Arrabassada  Coll de l'Erola – Sant Medir. (5 min de descans)
Tercer tram:
Can Borrell – Font de l’Ermetà – Sant Vicenç del Bosc (per PR-c 38) – Sant Cugat del Vallès – Monestir de Sant Cugat del Vallès.
Total de recorregut aproximat: 19 quilòmetres
Horari: Aproximadament 4:30 h.



dissabte, 17 de maig de 2014

El misteri del Globus (2a part)

Per fi s'ha resolt el misteri del globus, que durant part d'aquest setmana ha copsat l'atenció de molts ciutadans, tant de Barcelona com de l'àrea metropolitana. Podríem considerar aquest esdeveniment (per dir-ho d'alguna manera) com un dels Trending Topic de la setmana a causa del gran nombre de piulades i re-piulades que s'han fet a través de Twitter. No tots els dies es veuen globus o objectes sobrevolant la ciutat de Barcelona i, bé el fet de que la major part de la setmana el cel s'ha mantingut serè (en alguns trams del dia) això ha fet que el globus fos més visible. Molts usuaris de Twitter es preguntaven que què era allò blanc que es veia sobre el cel de Barcelona: un dels primers en advertir aquest globus (el dimarts 13 de maig) va ser en Rafa García, creador i impulsor de la Meteo del Baix Llobregat i, mést tard el dimecres 14 de maig, l'Alfons Puertas, meteoròleg de l'Observatori Fabra també va comentar alguna cosa sobre aquest artilugi desconegut.
Piulada Rafa García (@METEOVISUALSB)

Piulada Alfons Puertas (@alfons_pc)

dijous, 15 de maig de 2014

El misteri del globus: és un globus meteorològic o és algun altre artilugi?


Ahir al matí cap a les 9:40 del matí vaig poder fotografiar aquesta mena d'artilugi, que en una primera instància es podria pensar que és un globus sonda o globus meteorològic. L'Alfons Puertas, meteoròleg de l'Observatori Fabra n'ha penjat una foto al Twitter i,  abans d'ahir algun altre afeccionat a la méteo també el va poder captar. Molts comentaris s'han fet a les xarxes socials respecte aquest avistament i, o bé és algun projecte d'investigació universitari de caire meteorològic o bé simplement es tracta d'algun artilugi per realitzar fotos aèries. De moment és manté la incògnita i properament potser sortirem de dubtes. A continuació podeu veure una foto que he fet aquest matí d'aquest globus misteriós...

Fotografia feta el dia 14/05/14 - Barcelona

dissabte, 29 de març de 2014

La costa torrejada de Santa Susanna

Torres de Guaita i castells al Maresme (Font: Consorci de Turisme)
Les incursions dels pirates de Barberia (Nord Africans) van ser molt freqüents a partir del segle XV i van tenir el seu punt àlgid als segles XVI i XVII. Es per aquest motiu que el litoral català es fortificà amb torres de guaita, les quals principalment la seva funció era com a talaia d’observació, de defensa i també de refugi. Per tant, era important que estiguessin situades en llocs estratègics i la seva proximitat entre elles i altres edificis propers permetés advertir el perill mitjançant la comunicació visual utilitzant foc, fum o miralls. Depenent de la seva situació tenien unes característiques específiques: les que es trobaven a primera línia de mar estaven equipades amb canons (Torres artillades) i servien per prevenir l’atac abans que es produís el desembarcament; un altre tipus de torres eren les que es trobaven adossades a masies; i les que es trobaven en punts més allunyats de la costa simplement servien de vigilància i en cas de necessitat eren utilitzades com a refugi.

L’any 1453 es dóna un fet històric de suma importància, els turcs prenen Constatinoble i tanquen les vies comercials de l’Orient al mateix temps i fins les darreries del segle XV van en augment les incursions dels pirates al litoral català. El rei Ferran “El Catòlic” ordena que totes les poblacions de la costa es fortifiquin, així es reparen antigues torres de guaita o defensa i se’n van construir de noves al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII la qual cosa va fer que la costa del Maresme fos anomenada “Costa Torrejada”. Avui dia es mantenen dretes més de cinquanta torres, algunes de les quals han estat restaurades.

divendres, 28 de març de 2014

Esferificación inversa de tomate


Con esta técnica podemos gelificar un líquido mediante la esferificación directa o inversa. Esta última consiste en conseguir una esfera que siempre es líquida por dentro.
  •  Objetivo: Esferificar 200 grams de agua de tomate mediante la adición de una dosis de XANTANA y 10 dosis de GLUCO.
  • Reacción:  [ Alginato]- Na +  [Gluconolactato]Ca2+ -->  [Alginato]-Ca2+ + [Gluconolactato]- Na+  
  •  Material:  Necessitaremos una balanza electrónica, una batidora eléctrica, un colador (un chino), dos cuencos de vidrio   ( uno para el  baño de alginato de sodio y  otro para el agua de tomate), un triturador y los potes con los productos que necesitamos.

dijous, 27 de febrer de 2014

Meteotrobada a La Mola (Des del Coll d'Estenalles)

En el número 3 de la revista "EL RACÓ DE LA MÉTEO" publicada el dia 23 de març d'enguany (coincidint amb el dia mundial de la meteorologia) es va publicar un article sobre l'excursió realitzada. Si us interessa llegir-la cliqueu a continuació: [+]

El dia 8 de febrer de 2014 un grup de Méteoaficionats del fòrum del Picó vam fer una trobada al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. El dia va començar una mica enteranyinat amb una temperatura d'un 8-9ºC a Terrassa (al punt de trobada). Des del punt de trobada (just al davant de l'hotel Don Candido) ens vàrem dirigir cap al Coll d’Estenalles (situat a 873 msnm). Des d’allà va començar la nostra aventura.

En el següent mapa (d'Alpina del 2006) he marcat els diferents punts d'interès per on vem passar. Per més informació i veure mapes amb més detall cliqueu aquí: [+]


(Ruta Circular d'uns 22 Km) Coll d'Estenalles - Montcau - Coll d'Eres - Carena del Pagès - La Mola -
- Camí dels Monjos - Can Pobla - Cova del Manel - Carena Roure del Palau - Morral del Drac - Coll d'Eres - Coll d'Estenalles

Bé per començar he fet un vídeo resum de fotos de la Meteotrobada des de la pujada al Montcau fins a trobar la Cova del Manel i finalitzar l'excursió passant pel Coll d'Eres novament. Espero que disfruteu del vídeo: