diumenge, 17 d’agost de 2014

La superlluna del 10 d'agost de 2014



El passat dia 10 d'agost es va poder veure la segona superlluna d'enguany (la primera d'aquest estiu es va poder fotografiar el passat 12 de juliol. Podeu veure fotos a continuació clicant a sobre: [+] i [++]), que a diferència de la primera es trobava a uns 356.896 Km de distància del centre de la Terra, és a dir, uns 50.000 Km més propera respecte quan es troba en el seu punt més allunyat, l'apogeu. I properament, el 9 de setembre es podrà veure la tercera superlluna d'aquesta sèrie. Per poder veure una superlluna comparable a la d'aquest any, haurem d'esperar fins el 10 de febrer de l'any 2028.


La veritat és que aquest terme fins ara no m'era gaire familiar. Però molts de vosaltres es deveu preguntar d'on surt la paraula de superlluna? Aquest terme, segons sembla va ser inventat per l'astròleg Richard Nolle ja fa més de trenta anys. Per tant, no és un terme de caire astronòmic i la manera correcta d'anomenar aquest fenomen més aviat seria la de Lluna de perigeu. Però de manera popular se l'anomena d'aquesta manera.

Amb el següent esquema es pot comprendre millor aquest fenomen: la Lluna descriu un moviment de traslació al voltant de la Terra que  no és circular sinó el·líptic. Això fa que la distància Terra-Lluna no sigui sempre la mateixa. Quan es troba en el seu punt més proper a la Terra s'anomena perigeu i quan es troba en el seu punt més allunyat s'anomena apogeu. I com recordar què és perigeu i què apogeu? Una regla mnemotècnica per recordar-ho és la següent: apogeu comença amb la lletra 'a' i és quan la lluna es troba més allunyada, és a dir, només cal relacionar-ho amb la paraula allunyat que també comença amb la lletra 'a'.

A continuació podeu veure l'esquema corresponent i a sota d'ell una foto on es comparen la Lluna plena de perigeu (superlluna) i la Lluna plena d'apogeu (microlluna). Podeu veure en el següent enllaç del diari ARA la comparació d'aquests dos fenomens que han tingut lloc enguany: [+]. I fer una lectura d'aquest post escrit per Miquel Serra Ricart del Instituto d'astrofísica de Canarias també pot ser del vostre interès: [+].  


Font: NASA Science

dilluns, 11 d’agost de 2014

Predicció del temps a l'època victoriana

Publicat al número 4, Revista: "El Racó de la Méteo"

Avui dia amb l’ajut de supercomputadors capaços de resoldre complicades equacions matemàtiques és possible disposar de models numèrics de predicció meteorològica (d’escala regional i global) que, juntament amb l’existència de satèl·lits meteorològics i l’observació realitzada tant a nivell de superfície (estacions meteorològiques) com a diferents altituds (globus sonda), constitueixen eines molt útils per tal de pronosticar el temps a curt termini amb força fiabilitat. Però antigament l’ésser humà feia ús d’altres mètodes o instruments per tal de pronosticar els canvis de temps, això si els pronòstics no abraçaven tants dies com ara.

L’època victoriana (1837-1901) va suposar pel Regne Unit un període de màxim esplendor, que es va caracteritzar per la seva prosperitat econòmica, gràcies a l’extensió del seu imperi colonial i la revolució industrial que es va produir, per l’auge de la classe mitjana i pel prestigi cultural. Durant aquesta era molts dels invents que es van produir encara alguns d’ells perduren avui dia. A mode de resum es pot destacar per exemple en l’àmbit mèdic, l’esprai antisèptic, la xeringa hipodèrmica, l’estetoscopi o l’endoscopi; per a la llar, l’aspiradora, la planxa o l’obrellaunes, i altres invents com el telègraf elèctric, les bicicletes, el telèfon, la màquina d’escriure, el ferrocarril, la càmera de fotos, etc. En l’àmbit de la meteorologia en van sorgir un parell d’instruments força curiosos, els quals la seva utilitat era per pronosticar el temps i indicar quan s’aproximava una tempesta.

El primer d’ells va ser desenvolupat pel metge anglès George Merryweather, una persona molt enginyosa que exercia d’inventor en el seu temps lliure. L’any 1850 va inventar un invent molt curiós i molt apropiat per aquella època, a causa de la seva majestuositat, que es coneixia amb el nom de “pronosticador de tempestes” o “indicador de tempestades” en castellà i en anglès “Tempest Prognosticator”. El Dr. Merryweather atenia als seus pacients en les costes de Yorkshire del Nord i, com era habitual en aquella època solia receptar als seus pacients l’ús de sangoneres per tal de practicar sagnies, ja que es creia que eren útils per tractar tot tipus de malalties: des de mals de cap fins a alguns tumors. Ell que era una persona molt observadora, havia vist que quan s’aproximava una tempesta aquests anèl·lids es mostraven inquiets. Arran d’aquesta observació va decidir dissenyar un dispositiu, inspirat en l’arquitectura dels temples hindús, que fos útil per informar als mariners que s’embarcaven a la mar. 


dissabte, 9 d’agost de 2014

II Marxa popular nocturna a Sant Andreu de Llavaneres

Fa un mes i escaig (el divendres 4 de juliol) vaig participar, juntament amb l'amic Marc Rusiñol, l'home del temps del Diari Maresme, a la II Marxa nocturna de Sant Andreu de Llavaneres [+], organitzada per la Secció Esportiva del Casal de Llavaneres juntament amb el suport de l'Ajuntament. 

L'any passat per ser el primer cop que s'organitzava força gent s'hi va apuntar: un total de 250 persones! I no només gent de Llavaneres, sinó d'altres indrets com Caldes d'Estrac, Arenys de Munt, Vilassar de Mar i Barcelona. I pel que fa al traçat va ser una mica diferent. Podeu consultar la crònica d'aquell dia aquí: [+] I el recorregut: [+].

Enguany, en comptes de dirigir-se cap al Passeig Marítim i a la platja, la ruta estava planificada per fer-la en direcció cap a la zona de la hípica, tot caminant a través de camins i corriols.