diumenge, 24 de gener del 2016

Serra de Tramuntana...A LA VISTA! (08-01-16)

Albirament des del Tibidabo
Encara que sembli mentida, són uns quants cops a l'any (de mitjana una dotzena de vegades) que es pot arribar a albirar la Serra de Tramuntana des de diferents punts elevats de Barcelona i altres zones de Catalunya. Teòricament no s'hauria de poder veure Mallorca, des de Barcelona. Bé en qualsevol cas, només hauria de poder veure's la punta del Puigmajor, el cim més alt de la illa i, en canvi es veuen més cims dels que podríem arribar a veure gràcies al fenomen de la refracció, efecte òptic gràcies al qual per una diferència de densitat a l’atmosfera, es produeix un reflex del que hi ha al darrere i els raigs de la llum es corben una mica i et deixen veure més enllà.

En línia recta per veure Mallorca és impossible, tenint en compte la inclinació de la terra. El que veiem és un reflex que es produeix en situació de ponent i amb el sol a una determinada posició, que fa que reflexi la imatge al mar i aquest ho reflexi en forma d'angle cap amunt. Existeixen certs efectes òptics, com la fata morgana, que permeten veure objectes molt llunyans precisament gràcies a que corben els raigs de llum i eviten que aquests xoquin amb el terra abans d'arribar als nostres ulls. També poden donar lloc a que l'objecte en qüestió es vegi ampliat, floti a l'aire o es trobi en posició invertida. Segons aquest efecte Morgana, per veure mallorca des de Barcelona hauriem de tenir un "Tibidabo" d'uns 2500 metres d'alçada. Sobre aquesta possibilitat, sembla a ser que no és necessari que es produeixi una fata morgana per poder veure Mallorca des de Barcelona, encara que l'Afons Puertas, meteoròleg de l'observatori Fabra, comenta que en alguna ocasió ha percebut la serra sensiblement més alta de lo habitual, segurament a causa d'un fenomen d'aquest tipus.

L'enginyer aeroespacial Ignasi Sivillà Llobet, va calcular que des dels 410 metres d’alçada de l’observatori Fabra, i els 188 km de la costa mallorquina, sense refracció atmosfèrica, es podria veure les muntanyes que superin els 1050 metres d’alçada. Com que la serra de la Tramuntana arriba als 1400 metres, per tant es podria veure. Però si es té en compte la refracció de l’atmosfera, es pot veure força per sota dels 1050 metres.

Claus per veure la Serra de Tramuntana

-Alçada i situació geogràfica
Bé, generalment quan més amunt millor, sobretot en casos en que hi ha un gradient de brutícia i/o humitat important a les capes baixes. No obstant hi han circumstàncies en que des de una cota molt alta el contrast pot no resultar tant bo degut a que des de una cota alta, la línia de visió, quan ultrapassa l'illa travessa més atmosfera en el seu recorregut que si prové des de una cota més baixa; però en general i si l'objectiu és una muntanya alta, sol ser millor albirar-la des d'una altra muntanya alta, perquè a banda del contrast, l'aire sol estar més transparent. També obviament quan més amunt es puja més extensió horitzontal i vertical de la serra es pot copsar. Des de Montjuïc es veu únicament el Puig Major i el Massanella, tot molt petitet, cal fixar-hi una mica la vista per adonar-se però si els factors de visibilitat són bons es veu prou bé, i encara més si a més coincideix que la Serra de Tramuntana està nevada.

Montjuïc, el Garraf i els turons del Baix Llobregat són els indrets des d'on la Serra es pot albirar des de més a prop. En canvi, el punt des d'on es pot veure en més extensió geogràfica i arribar a copsar teòricament cotes més baixes és el Turó de l'Home. Des de allà teòricament es pot arribar a copsar no sols la Serra de Tramuntana, sinó fins i tot la Serra d'Artà, situada al sud-est de la Illa. Però calen condicions impecables de visibilitat per poder veure cotes tant baixes i llunyanes.

-Llum crepuscular (Lluminositat)
La llum del sol tendeix a dispersar-se rebotant entre les partícules de l'atmosfera, de manera que quan rebem molta il·luminació del sol la visibilitat ens queda limitada. Un factor clau és que hi hagi només la llum justa per veure'n-s'hi, per això la foto és molt més fàcil d'aconseguir a primera hora i al capvespre. 

-Vent de ponent o mestral (netedat)
Habitualment, després del pas d'un front fred, l'ambient queda net i ventós, i això afavoreix l'atmosfera sigui més nítida lliure de contaminants i amb poca humitat. Per tant, això afavoreix a que hi hagi bona visibilitat.

-Humitat
Quan bufen vents eixuts afavoreixen a que la humitat ambiental sigui més baixa i redueix la possibilitat de que es formin núvols que podrien arribar a reduir la visibilitat.

-Època de l'any
És força més fàcil veure Mallorca des de Catalunya a l'hivern que a l'estiu. a l'hivern l'albada s'aproxima a sud-est, mentre a l'estiu es produeix més aviat cap a nord-est. Aquest factor també és clau, ja que des de Catalunya, Mallorca se situa cap al sud-est. D'aquesta manera, si el sol surt aparentment just per darrere de la serralada, fa contrast i ressalta el perfil de les muntanyes. En aquesta època el sol surt en una posició més propera a la illa, il·luminant més el fons i augmentant aquest contrast respecte a la silueta.
L'hivern és la millor època, perquè és quan hi ha humitat baixa i també perquè és quan el sol surt més a prop de l'illa. 

I a part de tenir en compte totes aquestes condicions per albirar la Serra de Tramuntana (que es pot fer a ull nuu), doncs si es disposa d'un teleobjectiu la nitidesa de les fotos serà molt més destacable i es podrà enfocar exactament cap al punt on volem fotografiar.

Fotògrafs caçadors de paisatges llunyans

-Alfons Puertas
Meteoròleg del Observatori Fabra que no es limita a recollir dades dels aparells sinó que també recull informacions a ull, d’altres paràmetres no registrables per els instruments. Els tipus de nuvolositat, la visibilitat atmosfèrica i com a cosa afegida fins i tot, l’eventualitat recorrent de copsar perfils distants, els quals en uns casos son els del Pirineu oriental i en altres les elevacions de Mallorca.

Últim albirament de la Serra de Tramuntana el dissabte dia 16/01/16 cap a la posta de Sol.
https://www.flickr.com/photos/72073661@N07/albums
-Marc Bret
Un dels fotògrafs que més temps fa que es dedica a captar amb la càmera horitzons i albiraments és Marc Bret. Al seu bloc, Horitzons Llunyans, ofereix un extens recull de fotografies de paisatges, amb una secció concreta de les vistes de Mallorca des de Catalunya.
També ha captat el Pirineu des dels Ports de Beseit, l'Ebre i més enllà des del Garraf i Montjuïc des de el Cap d'Or.
Albirament el dia 8/01/16 pel matí per primer cop des de Montserrat: [+]
https://twitter.com/finestresdaire/status/685450822520586241
-Sergi Periche                                                                                         Sergi Periche, fotògraf nascut a la ciutat de Barcelona, va cursar estudis de Física, però va decidir dedicar-se a la seva gran passió, la fotografia, passió que li ve des de petit de la ma del seu avi. D'esperit tranquil i lliure, Sergi realitza panoràmiques de la ciutat de Barcelona des de l'any 2007. Actualment disposa d'un arxiu amb més de 10 mil panoràmiques d'aquesta preciosa ciutat: [+]
Fotografia realitzada el dia 13/01/16 pel matí.
https://twitter.com/BcnSkyline/status/687227681637793792
-Albert Vàzquez                                                                                         Fotògraf especialitzat a fotografiar diferents tipus de paisatges de la geografia catalana i, a més a més a fotografia horitzons com el de la Serra de Tramuntana.
Foto realitzada el dia 08/01/16 cap al vespre.
https://twitter.com/Pedra_ennuvolat/status/685388780644220928
-Marcos Molina
Mallorquí fotògraf freelance des de l'any 2010 especialitzat en fotografiar els diferents paisatges que conformen la illa i, que en alguna ocasió ha arribat a albirar els Pirineus i Montserrat des de la Serra de Tramuntana: [+]
La serra de Tramuntana també ofereix vistes extraordinàries de Montserrat, el Montseny i fins i tot el Pirineu. Hi ha d'haver les mateixes condicions, però en aquest cas el moment òptim és el vespre, que és quan es pot obtenir el contrast adequat de la llum amb el perfil orogràfic.

Fotografia realitzada el 16/01/16 des del el Puig Major, on es pot veure el Massís de Montserrat (215 Km) i al fons cap a la dreta la Serra del Port del Compte (282 Km).
https://twitter.com/_MarcosMolina/status/688489602492035072
Albirament que vaig poder fer el dia 08/01/16 des del Tibidabo
Després d'un parell d'intents frustrats, vam decidir tornar a pujar aquell dia cap al cim del Tibidabo per poder albirar la Serra de Tramuntana. Dimecres i dijous la netedat de l'ambient havia permès albirar Mallorca amb força claredat i, donat que aquell dia l'ambient seguia amb humitats força baixes i el cel estava força serè cap al matí, encara que cap a la posta de Sol es va anar enterbolint una mica més però a l'horitzó la visibilitat era gairebé excel·lent, vam decidir aprofitar aquella oportunitat. De fet aquell dia l'albirament es va poder fer ben entrat al matí i durant la tarda abans de la posta de sol també es va poder veure amb força claredat de la Serra de Tramuntana.

A la següent imatge podeu veure les dades d'observació de l'Observatori Fabra pel que fa a la visibililitat d'aquell dia:
http://www.meteo.cat/observacions/xom_observacio
Llàstima de la boirina de les capes més properes al mar que no va permetre deixar veure amb plenitud totes les siluetes, sinó la visibilitat hagués estat encara més excel·lent. Aquí una de les claus de la netedat. Aire procedent de 4000 metres d'alçada.


I a continuació podeu veure algunes de les fotos que vaig fer de l'albirament de la Serra de Tramuntana des del cim del Tibidabo :)