dilluns, 27 de febrer de 2017

Les ruïnes del Casino de la Rabassada

Vista General del Casino de la Rabassada
Anant per la carretera de la Rabassada en direcció a Sant Cugat del Vallès, abans d'arribar al Km7 (veure imatge), entre la vegetació es troben les restes del que va ser el complex lúdic del Casino de la Rabassada, amb hotel, restaurant i parc d'atraccions. Una mica més enllà de la bifurcació que condueix cap a Can Cortés es troben les restes d'un mur d'arcades d'estil àrab (façana principal de l'hotel). Des d'aquest punt, també és possible albirar el viaducte de Can Ribes.


Si aneu amb cotxe fins allà, quan agafeu la bifurcació cap a Can Cortés, on hi ha el cercle vermell a la imatge, hi ha un petit aparcament on estacionar el cotxe. I des d'allà mateix (seguint la línia vermella), a l'altre banda de la carretera, es troben les restes del mur, on entre dels pocs vestigis que es conserven de la façana encara es la porta d'entrada a l'hotel. Aneu en compte perquè tot està cobert per la vegetació i, per tant cal anar amb precaució de no entrebancar-se. 

El 1899, i com a part del progressiu procés d’urbanització de la muntanya, s’inaugura el Gran Hotel-Restaurant de la Rabassada, obra de l’arquitecte parisenc M. Lechavallier Chevignard, alçat a la carretera de Sant Cugat del Vallès i dins del terme municipal homònim. 

El Casino de la Rabassada es va inaugurar el 1911, però va deixar de funcionar com a tal el 1912. Fins el 1929 va seguir funcionant encara com a hotel, restaurant i parc d'atraccions, ja que el 1930 va tancar el restaurant. Durant la Guerra Civil, quan l'edifici estava considerablement deteriorat, es va fer servir per fugir dels bombardejos i després com a quarter de carrabiners. Però les instal·lacions van quedar tan malmeses que l'any 1940 es va enderrocar.
Planta de les instal·lacions i de les atraccions.
Document de l’Arxiu Municipal de Sant Cugat del Vallès.

Comparativa de la façana on es trobava l'hotel, el restaurant i l'entrada principal al complex lúdic. A l'actualitat queden en peu aquestes restes que corresponen a la façana de l'hotel. També queda en peu la porta de l'hotel, que és per on es pot entrar per començar a investigar que és el que queda d'aquell magnífic complex, que malauradament es troba entre la vegetació i, sinó es manté dintre d'uns anys gairebé ja no en quedarà res.

Comparativa del mirador de la Miranda vs en quin estat es troba a l'actualitat. En aquest edifici, actualment hi viu un indigent.



Per més info:

https://issuu.com/turiscopia/docs/la_utopia_de_l_oci_burges

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/Telenoticies-vespre/Itinerari-pel-Casino-de-lArrabassada/video/5441842/

http://www.fotosdebarcelona.com/docs/CasinoRabassada-CAT.pdf

https://rabassada.wordpress.com/

https://sites.google.com/site/collserola/llocs

http://www.llegeixbarcelona.net/archives/4853

http://carpedieminitinere.blogspot.com.es/2015/03/el-gran-casino-de-la-rabassada-27feb2015.html

http://blogs.lavanguardia.com/districte-onze/2015/02/01/excursio-a-les-ruines-del-casino-de-la-rabassada-62227/

http://www.labarcelonadeantes.com/casino-rabassada.html

dilluns, 6 de febrer de 2017

Tren de borrasques atlàntiques i formació d'un Sting Jet

Durant aquest cap de setmana passat el tren de borrasques atlàntiques amb els seus fronts associats no ha parat i tot plegat ha originat fortes ratxes de vent, pluges, temporal marítim cap a Galícia, el cantàbric i cap a l'oest de França i, neu en algunes zones muntanyoses de la Península Ibèrica, 

A la següent imatge de satèl·lit podem veure com les borrasques han anat circulant una darrere de l'altre, formant-se en aigües de l'atlàntic i un cop arribaven cap al cantàbric i el Golf de Biscaia s'enroscaven donant imatges a través del satèl·lit molt espectaculars! Cadascuna d'elles se li ha denominat amb un nom diferent i, us estareu preguntant qui decideix posar-ne un nom o un altre? Aquí teniu la resposta: [+]
Tren de borrasques atlàntiques
La primera d'elles va ser la borrasca denominada amb el nom de "Kurt" per l'Institut für Meteorologie, la qual per exemple a Galícia va deixar ratxes de vent que van arribar a superar els 180 km/h, de menys intensitat respecte les que es van enregistrar amb el pas de la borrasca "Klaus" l'any 2009; també va comportar forts xàfecs i temporal marítim. 
Borrasca Kurt (Font: JB Hernandez de Météo France)
El temporal va provocar la suspensió d'alguns partits de futbol que es jugaven aquell cap de setmana, com el partit entre el Deportivo i el Betis, que va quedar aplaçat ja que part del sostre de Riazor es va despendre, el partit entre el Celta i el Real Madrid i el partit de Segona B que havia de disputar el Racing de Ferrol contra el Palència.

La segona borrasca que va passar pel nord de la Península va ser la borrasca "Leiv" que cap a la matinada de dissabte va acabar originant una estructura tipus sting jet (chorro en aguijón, en castellà) just abans d'arribar a França. Aquest tipus d'estructures de tipus mesoescalar estan lligades a les borrasques extratropicals que experimenten una ciclogènesi molt intensa, de manera que això provoca ratxes de vent huracanades. A causa de la seva ràpida formació, dificulta la seva predicció i, per tant és necessari fer un seguiment a través del satèl·lit per tal d'emetre avisos i anticipar-se als fenomens adversos que se'n puguin derivar. Per més info podeu llegir aquest article: [+]
Font: Meteocat
Imatge de satèl·lit on es pot veure més clarament la formació de l'Sting Jet.

Ratxes de vent registrades a Espanya durant el pas de la borrasca "Kurt" i "Leiv".
Font: https://twitter.com/MeteoGalicia/status/827783954556211200
A França es van enregistrar aquestes ratxes de vent:
Font: @KeraunosObs
I la tercera de les borrasques del cap de setmana va ser l'anomenada amb el nom de "Marcel", que es va anar gestant cap a la tarda de dissabte fins a arribar fins a Galícia, després al Cantàbric i cap al diumenge ja es trobava sobre França com es pot veure a la següent imatge de satèl·lit:

Novament es preveien fortes ratxes de vent, xàfecs amb una certa intensitat i temporal marítim però on estava previst que afectes de forma considerable era cap a França i aquestes són les ratxes de vent que es van enregistrar:
Font: https://twitter.com/MeteoContact/status/828538522680320000
Mentrestant i ja després del cap de setmana al satèl·lit es podia observar una altra borrasca atlàntica, batejada amb el nom de "Nikla", Encara que en cap moment estava previst que ens hagués de visitar.

I quan es trobava cap al sud-oest d'Islàndia va arribar a assolir una pressió mínima de 934 hPa! Impressionant! No es veuen tots els dies "monstres" d'aquest tipus.
Font: https://twitter.com/Las_Quimbambas/status/828704381696606208

dimarts, 31 de gener de 2017

Gener dinàmic amb diversitat de fenòmens

Gorgs del Torrent de la Cabana (Campdevànol)
Aquest mes de gener ha estat força dinàmic meteorològicament parlant, respecte l'any passat i altres anys en el que predominen les altes pressions i apareix el fenomen conegut com les minves de gener.

L'any 2017 el vam iniciar amb temps anticiclònic, amb acusades inversions tèrmiques que van provocar la formació de boira que en alguns indrets va arribar a ser gebradora, emblanquinant el paisatge i, fins i tot en el cas d'Albatàrrec la boira gebradora va propiciar que precipités neu! Aquest fenomen no és gaire habitual, ja que normalment les gotes d'aigua que formen part dels estrats de boira encara que la temperatura sigui sota zero, aquestes gotes es troben en estat líquid (subfusió o sobrefredades). Per tant, per tal de que precipitin flocs de neu és necessari, com comenta l'Eliseu Vilaclara en el seu blogun sembrat des de núvols més alts amb temperatura sota zero entre les dues capes de núvols o la presència de nuclis de congelació molt eficients.



Després d'aquest període anticiclònic, vam tenir un episodi  d'irrupció d'aire d'origen polar que va transformar completament l'aspecte dels Pirineus. Només cal veure la imatge comparativa per veure que la nevada va ser molt abundant. Entre el divendres 13 i el dilluns 16 de gener de 2017 es va acumular més d’un metre de neu nova a cotes altes del Pirineu occidental i fins a mig metre a algunes valls.

Comparativa Imatges del satèl·lit Modis (6 de gener vs 18 de gener)

Després d'aquest episodi de nevades als Pirineus, cap al dia 17 de gener ens va arribar una massa d'aire molt fred provinent de l'interior del continent. Aquesta massa freda i seca va comportar una forta davallada de les temperatures cap a la matinada de dimecres, fent que glacés a tot Catalunya, excepte alguns indrets com el delta de l'Ebre o el centre de la ciutat de Barcelona. A la ciutat comtal, al revolt de les Monges, conegut com el punt on s'assoleixen les mínimes més baixes, es va enregistrar una temperatura de -5ºC!!! 


Situació sinòptica. En els següents mapes podem veure una àrea de baixes pressions impulsant l'aire fred de l'interior del continent cap a Catalunya. Més info aquí: [+]
Font: meteo.cat [+]
Mínimes que es van assolir a la ciutat de Barcelona.

Mínimes que es van assolir a Catalunya.
Font: TV3
El pantà de Vallvidrera gairebé es va congelar del tot.

Més tard, cap als dies 21 i 22, la borrasca que va comportar nevades històriques cap al sud-est peninsular, va progressar més cap al nord provocant un dels temporals marítims de gregal/llevant més durs dels últims anys al litoral català. També va comportar pluja força abundant cap als extrems de Catalunya i neu a la serralada Prelitoral: [+]

Imatge de satèl·lit corresponent al canal del vapor d'aigua on es veu la pertorbació que va emergir del nord d'Àfrica i en arribar al sud de les Illes Balears es va reforçar provocant flux de vent marítim, en un primer moment de gregal i després de llevant.
Font: @angel_rivera8
Després d'aquest espisodi de temporal de vent. mar i de pluges, el dia 24 de gener va ser un dia de calma, amb ambient força assolellat i bon moment per fotografiar el Montseny nevat.

El Montseny fotografiat des del Tibidabo el dia 18 de gener de 2017.

El Montseny fotografiat el dia 24 de gener de 2017.

El Montseny des de més a prop. 

El Turó de l'Home i el Puig Sesolles.

Encara estàvem immersos en el temporal de gregal/llevant i diumenge 22 de gener s'entreveia la possibilitat de que un embossament d'aire fred (DANA: pertorbació aïllada en capes altes) arribés fins a la vertical de Catalunya i deixés nevades a cotes baixes fora de l'àmbit del Pirineu.

El Jofré Janué va fer una piulada al seu compte de Twitter comentant sobre aquest possible episodi que normalment hi ha la possibilitat de neu a cotes baixes. 

Finalment va arribar el dia assenyalat, el 25 de gener, en el qual ens va arribar de França un embossament d'aire fred de dimensions petites (veure imatge de satèl·lit). Aquest episodi va afectar-nos els dies 25 i 26 de gener i banda de la davallada tèrmica, la precipitació va afectar el Pirineu, el Prepirineu, la zona central del litoral i prelitoral i la Catalunya Central. La cota de neu es va ubicar als 400 metres, puntualment per sota.

Fora de l’àmbit de l’alta muntanya, la nevada va deixar gruixos de més de 20 cm al Ripollès, l’Alt Berguedà, la Cerdanya, l’Alt Urgell, nord del Solsonès i l’oest de la Garrotxa. En alguns sectors del Prepirineu va ser la nevada més important des de la històrica nevada del 8 de març de 2010. Més info a: [+]
Font: meteo.cat
Uns quants aficionats a la méteo vam estar fent seguiment des del migdia i fins al vespre de la situació des del Tibidabo, però finalment després de varies hores de seguiment no hi va haver sort de veure flocs de neu. La última esperança de veure nevar va ser quan s'acostaven aquestes cortines de pluja que descarregaven sobre la ciutat. Al final tot el que va descarregar va ser en forma d'aigua. Va faltar per això més intensitat alhora de precipitar, la qual cosa hagués ajudat a que és desplomés l'aire fred de forma sobtada. No passa res, segur que pròximament tindrem més oportunitats! :) 


I per acabar el mes de gener, una nova pertorbació ens va visitar a Catalunya els dies 27 i 28 amb vent de component sud a tots els nivells, provocant un episodi de precipitació general. Va ser abundant al vessant sud del Pirineu, Prepirineu, prelitoral i alguns sectors de la Catalunya Central. Més info de la situació sinòptica: [+]

A la imatge de satèl·lit es pot veure en el moment que ens entrava el front atlàntic per l'oest de la Península l'embossament d'aire fred s'enretirava cap a l'est.
Font: AEMET
Precipitació acumulada durant aquest episodi.

En el cas de Barcelona, a la majoria de barris es van enregistrar quantitats de pluja al voltant de 20 l/m2.

diumenge, 25 de desembre de 2016

46è Pessebre Itinerant del C.E. Els Blaus: Sant Llorenç Savall a Matadepera

Cap a aquestes dates de l'any molts centres excursionistes de Catalunya tenen la tradició de posar naixements o petits pessebres en alguna zona de muntanya concreta. Normalment els espais destinats solen ser cims, avencs, coves, arbres i d'altres llocs que siguin idonis per col·locar-los sense arribar a ser un destorb pels excursionistes. Un cop passat les festes nadalenques, aquests es recullen.

Per 46è any el Centre Excursionista Els Blaus ha realitzat aquesta tradició, que en el seu cas consisteix en realitzar una ruta entre dos punts establerts (entre dues ermites o esglésies) i en algun moment de la ruta es decideix quin és el lloc més idoni per col·locar el pessebre. El punt on s'acaba l'excursió, constitueix el punt d'inici del pessebre itinerant de l'any següent.

El passat diumenge 18 de desembre del 2016 es va fer la tradicional caminada per portar el 46è Pessebre Itinerant, deixant-lo al camí dels Monjos, prop de la Cova petita de l'Hort dels Monjos, a 1.025 mts. a la Serra de l'Obac. La ruta que es va seguir, en aquest cas lineal, és la que es pot veure en la següent imatge:

Punts d'interès per on passa la ruta:


Es va començar des de Sant Llorenç Savall, passant per la Vall d'Horta, la Canal d'Agnès, La Mola de Sant Llorenç del Munt i el camí dels Monjos fins a arribar a l'església de Sant Joan Baptista de Matadepera. Aquí podeu veure imatges de la sortida: [+]


Entorn de La Mola i altres racons de Sant Llorenç del munt és habitual trobar durant aquestes dates pessebres encaixats en esquerdes i col·locats a banda i banda del camí que donen al paisatge un toc nadalenc. N'hi ha una gran diversitat fets amb figures de plàstic, fang, fusta, etc. com els que podeu veure a les imatges que vaig fer durant l'itinerari del dia 18 de desembre. Nosaltres em vam trobar un dins de l'ermita de Santa Agnès i la resta mentre baixàvem en direcció cap a Matadepera:


Fotos pessebres al voltant de la Mola i Sant Llorenç del Munt

Pessebre Ermita de Santa Agnès